La Porta de Brandenburg (Brandenburger Tor) va ser construïda per l'arquitecte Carl Gotthard Langhan de 1788 a 1791, inspirant-se en l'entrada de l'Acròpolis d'Atenes. Ambdós costats s'erigeixen 6 columnes dòriques que sustenten un travesser d'onze metres de longitut, i fa 26 metres d'alt i 65 d'amplada. Té cinc zones de pas, sent la central la més ampla, i amb dos portes petites als costats. La part superior i interior de les zones de pas estan cobertes amb uns relleus que representen a Hèrcules, Mart i a la deesa Minerva.
Al 1793 es va afegir sobre la porta la quàdriga feta per Johann Gottfried Schadow, una escultura de cinc metres d'alçada i que representa a la deesa Victòria muntada en una quàdriga tirada per quatre cavalls en direcció a la ciutat.
Deprés de la caiguda de la muralla de la ciutat (entre 1867-1868), Johann Heinrich Strack va col·locar a cada banda dos pòrtics grans.
La quàdriga que corona la porta ha patit al llarg dels anys dieferents episodis de destrucció i de restauració. L'any 1806 Napoleó se la va endur a París com a trofeu de guerra i al 1814 va tornar a la ciutat i la van restaurar, moment en que se li va afegir una creu de ferro dissenyada per Schinkel. Durant la Segona Guerra Mundial pràcticament va quedar destruïda i entre 1956 i 1957 van tornar a reconstruïr-la, moment en que les autoritats de Berlín Oriental van treue l'àliga i la creu per considerar-los símbols del militarisme alemany.
Després de més de 30 anys d'abandonament i de no tenir cap mena de manteniment, al 1991, després de la reunificació d'Alemanya, l'escultura va ser desmuntada i restaurada de nou tornanr a afegir els elements de la creu i de l'àliga.
Després de més de 30 anys d'abandonament i de no tenir cap mena de manteniment, al 1991, després de la reunificació d'Alemanya, l'escultura va ser desmuntada i restaurada de nou tornanr a afegir els elements de la creu i de l'àliga.
Sobre l'accés a la porta, fins al 1918 només els membres de la familia reial, els seus convidats i els membres de la família Pfuel tenien permís per a fer servir el pas central. Durant la construcció del mur va quedar en territori de ningú i només els guàrdies de forntera i convidats especials de la RDA hi tenien accés, i a l'octubre de 2002, el Senat alemany decideix tancar-la al trànsit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada